Davant un mercat globalitzat, les empreses es veuen sotmeses cada vegada a majors dificultats per sobreviure a causa de la forta competència. La innovació contínua és l’única manera de mantenir un avantatge competitiu. Té poc sentit formar empleats o concebre polítiques de creixement i competitivitat si l’equip humà no és capaç d’aplicar els seus coneixements d’una manera eficient.

Pretendre determinants objectius empresarials sense tenir en compte un òptim rendiment personal i professional de les persones que han de portar-los a terme, i una bona gestió de les emocions està, o bé condemnat al fracàs, o a l’assoliment d’unes ràtios d’eficàcia versus els objectius molt per sota dels desitjats com a òptims.

En els darrers anys, les empreses han adquirit consciència de la necessitat que els seus directius adoptin actituds i obtinguin aptituds per a un òptim autolideratge i, en conseqüència, una bona gestió del seu equip de col·laboradors, i això ha afavorit la proliferació d’un gran nombre de programes de desenvolupament d’habilitats personals i directives. Programes de foment de la intel·ligència emocional, de coaching, de comunicació interpersonal o de control de l’estrès, en són una bona mostra.

Però:

Per què a vegades s’esvaeix tan ràpid en els éssers humans l’efecte dels programes de desenvolupament directiu i desenvolupament personal?

Perquè no hi ha realment una modificació dels nivells de consciència si no existeix l’escola activa i la Coherència Fisiològica!

L’estat d’ansietat que caracteritza als directius en l’era actual disminueix les seves capacitats perceptives i d’integració dels missatges rebuts. Sense integració no hi ha possibilitat de canvi. Un estat despert de consciència  i d’autogestió de les emocions garantitza un avenç en el procés personal de creixement en tots els àmbits, tant en el desenvolupament del propi potencial, com de la capacitat de traslladar aquest potencial a l’equip de col·laboradors.

“L’oïda serveix per a alguna cosa més que sentir. Sentir no és el mateix que escoltar. Sentir és una sensació passiva, involuntària i no selectiva. En l’escolta està la veritable comunicació. Escoltar és l’autèntica percepció i aquesta és activa, voluntària i selectiva. Escoltar és ser present. És una recepció. Sense escolta no hi ha integració cerebral dels missatges rebuts”.