En l’actualitat, i pràcticament en la totalitat dels centres docents, existeix una situació creixent d’alumnes amb dificultats d’atenció i concentració, dificultats que la majoria d’aquests alumnes arrosseguen des de l’inici de la seva escolarització. En la societat en què ens toca viure, el soroll, l’estrès, els canvis constants i les altes exigències propicien que els nostres escolars pateixin la pèrdua o disminució de l’atenció, repercutint, i a vegades de forma greu, en el seu futur acadèmic i molt possiblement en el seu futur existencial.

Els nostres programes d’OPTIMITZACIÓ DEL RENDIMENT PER A ESTUDIANTS neixen de la vocació d’incrementar el nivell acadèmic dels centres educatius del nostre país i de la voluntat que tots els estudiants puguin accedir a una estimulació neurofuncional i a un aprenentatge sobre el control de les emocions que els permeti potenciar el seu rendiment.

Com podem identificar un problema d’escolta i d’atenció?

Els símptomes més comuns que s’observen en nens i adolescents amb problemes d’escolta i atenció són:

En el llenguatge receptiu

• Necessitat que se li repeteixin les instruccions.
• Atenció i concentració deficients.
• Distracció, inquietud.
• Tendència a interpretar malament allò que se li diu.
• Dificultat per seguir o participar en converses en un ambient sorollós.

En el llenguatge expressiu

• Llenguatge lent, titubejant i mal articulat.
• Emissió massa forta de la veu.
• Actitud indiferent o negativa envers la comunicació.
• Falta de curiositat.
• Dificultat en l’habilitat d’organització i planificació.
• Mala postura corporal.
• Tendència a aïllar-se o a evitar la comunicació en situacions de l’àmbit social.

La presència d’algun d’aquests símptomes o d’una majoria porta a considerar que una escolta deficient pot estar contribuint a l’existència de problemes d’aprenentatge i de comunicació.

Com podem identificar un problema d’ansietat i estrès a les aules?

L’estrès es defineix com la resposta automàtica i natural del cos davant situacions que resulten amenaçadores o desafiants. Per tant, i sobretot, hem d’entendre’l com una situació normal enfront a una pressió o una exigència de l’entorn (en aquest cas, els exàmens). Però si aquesta resposta s’allarga i genera estats d’ansietat, se’n poden ressentir el resultat acadèmic i les relacions personals.

L’ansietat davant els exàmens es converteix en un problema quan exerceix un efecte negatiu sobre el rendiment. Molts estudiants fracassen pels nivells extrems d’ansietat que presenten davant un examen, i no per problemes d’aprenentatge específics.

La simptomatologia que manifesten els estudiants davant la situació d’examen és molt diversa, encara que predominen, per una banda, les respostes cognitives, com la preocupació excessiva i els pensaments d’autocrítica, i per l’altra, les respostes fisiològiques, que inclouen una variada gamma de trastorns.

• A nivell físic: alteracions en la son i en l’alimentació, mal de cap o d’estómac, paralització o hiperactivitat, nàusees i sensació d’opressió en el pit, entre d’altres.

• A nivell de comportament: conductes inadequades que agreugen encara més el procés de concentració, com fumar, menjar o dormir en excés, passar moltes hores mirant la televisió o amb l’ordinador, o qualsevol altra conducta que ens allunyi del problema d’enfrontar la situació.

• A nivell de pensament: pensaments negatius, de desvalorització.

Un estat d’estrès disfuncional pot generar algunes de les dificultats següents:

• Disminució de la capacitat de concentració
• Disminució de l’atenció
• Problemes de memòria (tant en la de curt com en la de llarg termini)
• Errors poc freqüents en la resolució de problemes
• Falta d’objectivitat en l’autoevaluació
• Falta de lògica i coherència en els pensaments